València pos-Rita fragment II

Dies i dies empaperant blasco ibanyez: 17N 2011, #ningúacasa #ningúalesaules. Taules informatives, pamflets, passaclasses. Conèixer a companyes de lluita. La nostra vaga va començar setmanes abans del dia marcat: assemblees, emocions, cerveses… anar a classe? Per a què? Aprendre a asamblearse lliçó 1: molta paciència quan la nit d’abans el hall de la facultat d’història està plena de gent. Debats inacabables. Arriba el dia. Nervis, piquets… no hi ha temps per a tindre son. Somnis sí. La mani: milers de persones. Està observant des de la porta de la catedral que dóna a la plaça de la verge. Puge les escales. Ens abracem. Encara no ens creiem tota la gent que hi ha. Ho hem aconseguit. // Torne per uns dies. 18O 2012, quan sembla que la manifestació ha acabat en la plaça de manises (la mateixa plaça que el 5 de gener de 2012 la bona gent del Parke Alkosa havia rebatejat com a Plaça de la Trinxera), seguim fins a la seu del pp travessant tot el carrer quart. Que bonica està ciutat vella al matí. S’agraeix el sol. Estic esgotat. I seguim.

 I.T 31